EL PRINCIPET

POEMES DE JORDI ENJUANES-MAS

PER A UNA CANTATA
INSPIRADA EN LE PETIT PRINCE
D’ANTOINE DE SANT-EXUPÉRY

DEDICATÒRIA

A Èric Vives i Forcat,

que és un príncep per als seus pares i avis i besàvia,

i també per a mi
—un príncep certament, mal que disfressat de nen—
dedico aquestes cançons

amb molt d'amor.

EL PRINCIPET

CANCÓ DEL XAI

CANCÓ DEL XAI

Em diu: M'agradaria
que tu em pintis un xai.
Li vaig dir que ho sentia,
que jo no he pintat mai.

Sols sé pintar una boa
que es menja un elefant...
i ell.. plora que plora,
i jo acabo pintant.

Li pinto un xai amb banyes,
i em diu: Si és un marrà...
Si et plau, pinta'n un altre
que sigui jovençà!

Si li'n pinto una capsa.
A dins, dic, tens el xai.
Aquest si que m'agrada,
a quin xaiet més guai!

Em diu: M'agradaria
que tu em pintis un xai.
Li vaig dir que ho sentia,
que jo no he pintat mai.

Sols sé pintar una boa
que es menja un elefant ...
I ell... plora que plora,
i jo acabo pintant.

El principet

CANÇÓ DE LA ROSA

CANÇÓ DE LA ROSA



Al món no hi ha cap cosa
més bella que una rosa.

Claror d'amor, poncella
nascuda en néixer el sol,
que bella, s'esbadella
i, com qui vol i dol,
al sol daurat reposa.

Al món no hi ha cap cosa
més bella que una rosa.

Coqueta i presumida,
té un deix de vanitat,
però és ben eixerida
i em té tot enartat
l'encís que en viure posa.

Al món no hi ha cap cosa
més bella que una rosa.

Si el tigre...

Amb altivesa brava,
quatre punxes que té
a tort i dret mostrava
per si algun tigre ve,
si un tigre venir gosa.

Al món no hi ha cap cosa
més bella que una rosa.

Oh amb quina tendra flaire,
amb quin xamós somrís,
omplia el cel i l'aire
del meu petit país
al goig d'amor desclosa.

Al món no hi ha cap cosa
més bella que una rosa.

Qui sap...

Qui sap si ara m'enyora
o es mor d'amor per mi,
o es gronxa seductora
per un altre fadrí,
amor que no reposa.

Al món no hi ha cap cosa
més bella que una rosa.

CANÇÓ DEL REI

CANÇÓ DEL REI



Com a ceptre duu una canya
i per corona un cistell,
i una aranya li brodava
teranyines per mantell.

Per manar no té a qui mani
-com a monarca absolut-
que a qui li plagui badalli
o que faci un esternut.

Per ministre té una puça,
per general un mosquit
i voldria haver per jutge
un minyó ben eixerit.

CANÇÓ DEL VANITÓS

CANÇÓ DEL VANITÓS



Com més ho miro i remiro
és a mi mateix que admiro.

CANÇÓ DE L'EMBRIAC

CANÇÓ DE L'EMBRIAC



Molt més hi veu el qui beu:
que jo, on n'hi ha un, n'hi veig deu.

CANÇÓ DEL NEGOCIANT

CANÇÓ DEL NEGOCIANT

Dos i dos fan quatre,
quatre i quatre vuit,
qui no tingui pasta
que es tingui per cuit.

Quatre i quatre quinze
i tres trenta-nou,
qui vulgui tenir-ne
no en tindrà mai prou.

Tinc a cabassades
estels en un banc,
i el cel us deixava
sense un entrebanc.

Tot es ven i es compra
i tant tens tant vals
i Papa de Roma pots
ser per tres rals.

Dos i dos fan quatre,
quatre i quatre vuit,
qui no tingui pasta
que es tingui per cuit.

Quatre i quatre quinze
i tres trenta-nou,
qui vulgui tenir-ne
no en tindrà mai prou.

CANÇÓ DEL FANALER

CANÇÓ DEL FANALER



Encén i apaga,
així com cal,
si el sol s'amaga,
cal un fanal.

Encén i apaga
apaga, encén:
quina feinada!
cal anar al cent!

Encén i apaga
cada minut,
si no, la paga
fa tururut.

Sense cap casa
ni cap veí,
encén i apaga
i, doncs, per qui?

Sense una vila,
sense un carrer,
ai trista vida
del fanaler!

CANÇÓ DEL GEÒGRAF

CANÇÓ DEL GEÒGRAF



Geògraf de pacotilla
que només parla i escriu
i no sap trobar cap illa
ni sap dibuixar cap riu.

Per a fer geografia
li cal un explorador
que li dicti cada dia
el tros que cal de lliçó.

No coneix mars ni muntanyes
ni sap cap llei de volcà
que s'endinsi en les entranyes
de cap planeta llunyà.

El món no és fet a la mida
de les parets d'un despatx:
cal viure de ple la vida
i entomar el goig a bell raig.

CANÇÓ DE L'ECO

CANÇÓ DE L'ECO



Hola! Hola!, Hola!
Déu vos guard!
vos guard!, vos guard!
Què hi ha algú?
Algú, algú.
Estic aquí!
Qui? Qui?
Hola! Hola!, Hola!
Déu vos guard!
vos guard!, vos guard!
Què hi ha algú?
Algú, algú.
Estic aquí!
Qui? Qui?
Vull ser amic teu, estic sol!
Estic sol! Estic sol!

CANÇÓ DE LA GUINEU

CANÇÓ DE LA GUINEU



Els ulls poden enganyar.
Només el cor hi veu clar.

Res no et serà indiferent
si t'ho fas teu i t'hi lligues:
arreu se't faran amigues
les guineus, les flors, la gent.

Els ulls poden enganyar.
Només el cor hi veu clar.

Totes les roses del món
seran d'allò més boniques,
però mai tan belles són
com la que tu domestiques.

Ells ulls poden enganyar.
Només el cor hi veu clar.

El vent tot gronxant el blat
és ara el que més m'agrada:
Oh el teu cabell esbullat
que em té tota enamorada!

Els ulls poden enganyar.
Només el cor hi veu clar.

M'emmalaltia l'adéu
i no trobo al cor millora,
Que jo sóc teva i tu meu,
i tot el meu ser t'enyora.

Els ulls poden enganyar.
Només el cor hi veu clar.

CANÇÓ DELS ESTELS

CANÇÓ DELS ESTELS



Els estels et riuran,
picarols en la fosca.

Si cel enllà
hi ha una flor que t'espera,
la nit es fa florida primavera.

Els estels et riuran
picarols en la fosca.

Si hi ha un estel
que és ben teu, l'estelada
i tot el cel et xucla la mirada.

Els estels et riuran,
picarols en la fosca.

Si és que, enyorat,
la tristor t'atenalla,
mira l'esclat del cel tornat rialla.

Els estels et riuran,
picarols en la fosca.

La cantata

Pots trobar aquests poemes

musicats per Ricard Gimeno a:



http://www.lapaginamusical.com/